SANT JULIÀ DE BOADA

  Església mossàrab, una de les més antigues de tota la regió, testificada per un document de 934, consta d'una sola nau separada de l'absis per l'arc triomfal de 36 dovelles de pedra que van a punts diversos, amb poca regularitat. Les impostes s'adornen amb relleus com de dents de llop: aquest és un model gairebé únic a Catalunya i cosa insòlita entre els monuments coneguts que poden correspondre a la mateixa època. Una segona reconstrucció ja mossàrab del segle X va afegir l'altre tram separat per l'arc mossàrab, i n'eliminà la porta primitiva. Es va fer llavors un reforçament de murs i pilastres. En tota aquesta segona obra es veu la mà d'un mestre format en el gust islàmic del moment. L'església està construïda amb materials pobres. La seva planta és irregular, així com l'espessor dels murs i consta de tres trams diferents. La nau està coberta per volta de mig canó, lleugerament sobrepassada en l'absis. Pot veure's encara el senyal de les cintres de les canyes que s'hi van usar. L'arc més antic és el triomfal de l'absis, sobrepassat en un terç, que pot ser visigot, la curvatura del qual harmonitza amb la de la volta. Les juntes de les dovelles estan orientades de manera confusa. Tant la capella com el seu arc mostren vestigis de pintures al fresc de sants en què dominaven els colors vermell i groc. Gómez Moreno creu que podrien datar del període romànic. L'arc del centre de la nau té estructura i característiques mossàrabs: està sobrepassat en un mig i les 30 dovelles que el formen convergeixen cap al centre de la línia d'impostes. En l'absis s'obre una finestra axial en ull de pany que recorda les que es veuen dins les esglésies mossàrabs de Galícia.

 

SANT TOMÀS DE FLUVIÀ

 Es una senzilla construcció aïllada en el moment de la construcció, però adossada actualment per una de les seves façanes laterals a una altra construcció. És una església d'una sola nau amb transsepte i capçalera de tres absis de planta semicircular a l'exterior i de ferradura a l'interior; l'absis central correspon a la nau i els laterals als braços del transsepte. La coberta és de teula, a dues vessants a dos nivells, més baix el dels extrems del transsepte. Té volta de canó amb arcs torals a la nau, i volta apuntada en el tram del transsepte. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i escut a la clau doble obertura amb dos arcs escarsers, de maó. Exteriorment un mur sobrealçant assenyala la separació entre els absis i la nau i amaga la superior alçada de la nau i el transsepte en relació als absis. El material emprat en la construcció va ser la pedra, amb aparell regular disposat en filades horitzontals, i carreus ben escairats als angles. Conserva un conjunt pictòric descobert en restaurar la coberta. A l'absis s'hi troba la figura del Senyor en Majestat dins d'una mandorla i rodejat pel tetramorf i àngels. Al costat nord s'hi veu l'entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams, a sobre de la qual hi ha representat el Sant Sopar, i a continuació l'empresonament de Jesús, apareix com Sant Pere talla una orella a Malcus i després la figura de Jesús qui el cura, mentre un soldat li agafa l'altra braç. La següent escena és la Crucifixió. L'últim tema és de les tres Maries davant del sepulcre.

 

SANT FELIU DE ROCABRUNA

Església parroquial del poble de Rocabruna, Temple romànic del segle XII, restaurat l'any 1929. Disposa d'una sola nau amb volta apuntada a l'interior i absis semicircular construït amb carreus ben escairats. Està adornat amb una cornisa sostinguda per mènsules damunt la qual hi ha una decoració de dents de serra. La finestra de l'absis, formada per tres arcs en degradació, és de doble biaix. Pel costat de migdia hi ha la porta i dues finestres, parcialment cegues, de doble esqueixada. El campanar originari era d'espadanya, damunt la qual s'aixecà l'actual, de torre amb teulat a quatre vessants. Adossada a la part nord hi ha l'escala que mena a les campanes. La porta d'accés al temple que mira al sud, presenta un conjunt d'arcs en degradació, llinda i timpà llisos. S'hi accedeix per quatre graons. Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics. En la façana sud, també hi ha dues finestres originàriament amb arc de mig punt i atrompetades. Actualment són parcialment cegues, en haver estat convertides en ull de bou. Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics. A pocs metres del campanar hi trobem el comunidor o reliquiari.

 

SANT ESTEVE DE PEDRET

 Temple de grans dimensions, d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta apuntada seguida i l'absis presenta volta de quart d'esfera, precedit d'un presbiteri cobert amb volta apuntada més baixa que la de la nau. Els dos murs laterals, al sector del presbiteri, sobresurten exteriorment insinuant un creuer inexistent. La façana de ponent presenta, elevada respecte al sòl exterior però al mateix nivell del paviment interior, una porta d'arc de mig punt adovellat. A la part superior d'aquesta façana hi ha una finestra de doble esqueixada formada per tres arcs de mig punt en gradació i dues columnetes a banda i banda amb capitells esculpits amb temes zoomòrfics. Exteriorment presenta doble arquivolta amb fris de dents de serra i guardapols incurvat, unit a la línia de les impostes amb els àbacs dels capitells. Conserva restes de la pintura que la decorava. A la part superior de la façana s'eleva un campanar d'espadanya bastit amb tres pilastres i cobert amb teulada a dues vessants. Té un petit torricó adossat a la part sud. A la façana de migdia es troba la porta d'accés, a la que s'accedeix a través d'una escala adossada i paral·lela al mur. Formada per tres arcs de mig punt adovellats i en gradació, amb llinda i timpà llis. Decorada amb una arquivolta motllurada a manera de guardapols. A la llinda hi ha un baix relleu amb una creu grega inscrita en un cercle. També hi ha una altra finestra d'arc de mig punt amb fris de dents de serra i un guardapols incurvat, sense columnes i capitells. A l'absis, hi ha també una finestra remarcable, d'arc de mig punt. Presenta els dos vessants en gradació, amb una arquivolta en forma de cilindre llis, suportada per dues columnes coronades amb capitells decorats amb testes humanes. Conserva restes de la pintura que la revestia. Tota l'edificació està bastida amb carreus de granit escairats regularment, excepte la part posterior del campanar i el torricó, bastits amb un parament de pedres sense desbastar.