SANT ESTEVE DE PALAU SARDIACA

 Sant Esteve de Palau Sardiaca. L'edifici es va construir en el segle XI, però amb una tècnica i estil propis del segle X. Sobre una antiga església. És de propietat particular des del 1835. és de concepció i estructura pre-romànica i presenta alguns elements apropats a les formes romàniques Té una única nau de planta rectangular, coberta amb una volta de canó lleugerament ultrapassada. Aquesta acaba en un transsepte elevat, típic d'algunes construccions pre-romàniques, També està cobert amb una volta de canó, però perpendicular a la de la nau. Un arc adovellat i lleugerament passat de radi dóna pas a un absis trapezoïdal, que també té la volta de canó. En cadascun dels murs del presbiteri trobem una parella d'arcs cecs que es recolzen en pilastres adossades. Posteriorment es va omplir l'espai de dintre els arcs que hi ha en els murs laterals, mentre que els del mur de llevant foren destruïts, quedant avui només la seva empremta. Els dos arcs torals, lleugerament passats de radi, descansen en impostes esculpides amb motius geomètrics molt bàsics. La decoració és a base de diverses petites motllures paral·leles decorades de forma alternativa amb motius de soga i o sense esculpir. L'església té dues portes de l'època original de construcció del temple. Una d'elles està al mur oest, als peus de la nau. està formada per un arc de mig punt adovellat, que acollia un timpà i una llinda llisa. L'espai del timpà va ser reomplert en època tardana. Sobre la porta trobem una finestra de doble esqueixada. L'altra porta es troba en el mur meridional de la nau, prop de l'arc toral que dóna pas al creuer. Era la porta que comunicava amb el palau. És de característiques similars a l'anterior, però d'inferiors dimensions. En els murs laterals del transsepte s'obrien dos arcs de mig punt, actualment cegats. Es desconeix la seva funcionalitat, doncs aparentment són coetanis a la construcció del temple. No s'han trobat vestigis de construccions adossades. Alguns estudiosos plantegen la possibilitat que l'església es concebés amb una capçalera trevolada, però que per algun motiu no es va arribar a construir i es van cegar els arcs des de molt antic. En l'espai de l'arc del costat nord del creuer es va construir una altra porta en època més moderna. Durant molts anys el temple va restar abandonat i fins i tot es va fer servir com a magatzem, fins que en 1964 s'hi van fer unes obres de restauració. En el transcurs d'aquests treballs es van trobar dos fragments de l'antiga ara d'altar. Datada entre els segles IX i X està formada per un rectangle. En la part superior es va esculpir un marc llis, que té una creu grega amb mànec en la part central. Per motius de seguretat es va traslladar a la casa del propietari del temple, on es conserva actualment.