SANT MARTÍ DE FENOLLAR

 És una petita església d'una sola nau, llarga i estreta, amb absis trapezoïdal orientat a llevant. La coberta de la nau és de volta de canó ultrapassada, dividida en tres trams mitjançant dos arcs torals. L'eix de l'absis és lleugerament decantat cap al nord, com sol ser freqüent en temples preromànics, cosa que ha estat interpretada com la representació del cap caigut de Jesucrist agonitzant a la creu. La principal característica de tots els arcs, i especialment de l'interior de la porta d'entrada al temple, és el marcat ultrapassament. La capçalera, coberta igual que la nau amb volta de canó seguida, és bastant més baixa que la nau. Tot era cobert amb una capa de guix, fins i tot els bancs d'obra laterals de la nau i el mateix sòl de l'església, i damunt d'aquesta capa de guix es pintaren, al segle XII, les impressionants pintures murals que decoren tota l'església. Donen llum a la nau cinc finestres d'un sol biaix; dues són a la façana meridional, la tercera al centre de l'absis, i les altres dues molt més enlairades, a la façana oest i al damunt de l'arc presbiterial. Probablement a principis del segle XIX s'obrí una porta a llevant, al centre de l'absis, i es capgirà el sentit del culte, situant l'altar a l'extrem de ponent, alhora que s'encastaven a la paret l'ara preromànica i altres elements de l'església primitiva. Tot això, amb la destrucció d'una part de les pintures murals. La restauració dels darrers anys del segle xx van restituir tots aquests elements al seu lloc i van tornar a l'orientació primitiva de l'església. El conjunt es pot datar en un moment força primitiu, entre mitjan segle IX i darreries del X, però alguns dels elements conservats corresponen sens dubte al temple de la cel·la monàstica fundada el 844.