SANTS JUST I PASTOR DE PEDRINYÀ.

 

 L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà. Edifici d’una nau i capçalera rectangular a llevant, amb una destacada espadanya sobre el frontis. És una construcció postmedieval que conserva encara elements del temple anterior. La reconstrucció, segons suposava F. Monsalvatje, s’hauria realitzat al segle XVI. Això no obstant, a la portada hi ha gravada la data del 1744, que sembla lògic atribuir-la a l’edificació per les seves característiques formals. L’element més notable d’època anterior és la portada, al frontis o façana occidental. És una obertura de doble arc de mig punt en degradació, amb llinda i un timpà llis, monolític. Les dovelles són amples i curtes. Al nivell d’arrencada dels arcs hi ha unes impostes que enllacen amb un ressalt horitzontal que corre entre la llinda i el timpà i crea, en conjunt, una motllura bisellada de perfil de pla. Tots els elements d’aquesta portada són ben tallats i polits, de pedra calcària; la seva tipologia és molt corrent al romànic evolucionat, de caire rural, difosa sobretot per les contrades pirinenques i pre-pirinenques, des del Ripollès al litoral. Aquest tipus de portalada es caracteritza per la manca d’ornamentació, tot i que són obres gens mancades de gràcia, que hom aconseguí amb una extremada limitació de mitjans, només amb la combinació dels elements arquitectònics. Dins d’aquesta tipologia, la porta de Pedrinyà correspon als models de més simplicitat. Aquestes obertures, d’altra banda, es troben en edificis considerats dels segles XII i XIII. Al timpà fou gravada posteriorment la data “23 FABRER 1744”. El forrellat de la porta d'accés, és el del s.XII.La façana es completa amb una finestra romànica de doble esqueixada i arcs de mig punt, tallats en un sol carreu. Alguns carreus grans i ben escairats, visibles als punts on ha caigut l’arrebossat que cobreix la major part de la façana, fan suposar que gairebé la totalitat, del seu parament correspon a la mateixa època que les dues obertures. Als altres murs del temple, que pertanyen a la reconstrucció, s’hi veuen alguns carreus que hi han estat reaprofitats.