SANT CLIMENT DE PAL

 

Sant Climent de Pal és un temple d'estil romànic que es troba al poble de Pal, a la parròquia de la Massana, al Principat d'Andorra. Està dedicada a Climent I, papa i sant.

Actualment (2017) no s'ha trobat cap document antic que faci esment directe de l'església, la primera notícia escrita sobre el poble de Pal va ser la concòrdia de 1112 on s'esmenta un habitant del poble. També s'han trobat citacions posteriors sobre el poble als anys 1176, 1201 i 1265 entre altres.

L'església era considerada com a sufragània de la Massana (és a dir, que depèn de la jurisdicció d'aquesta), tot i que tenia capellà propi. Va ser l'única església de les 6 Parròquies de la vall que als anys 1312 i 1314 el visitador de l'arquebisbe de Tarragona (Galceran Sacosta) va visitar. Al temple es conserven gran part dels murs romànics de migjorn (Sud) i de ponent (Oest) així com gran part dels paraments originals. Dues de les finestres de la paret de migjorn van ser tapiades i reobertes possiblement al segle XVIII (a l'època també es va tapar una altra finestra que s'havia obert a la paret). També es va obrir una capella lateral al mur de tramuntana (Nord) que a causa de la configuració del terreny va haver de ser tallada a la penya (així com l'altar en gran part també ho va ser). Posteriorment la construcció es va ampliar novament també per la banda de tramuntana. L'església presenta una única nau orientada cap a l'est. El costat nord es troba ampliat amb una sèrie de dependències i capelles. Entre l'altar lateral i els peus de la nau (en un nivell més alt que l'altar) va quedar un espai lliure a causa d'aquesta ampliació que és ocupat per un desembaràs amb l'accés des del cor que hi ha als peus de l'única nau. Tanmateix originalment l'accés a aquesta habitació es feia des de l'exterior, per la paret de ponent (Oest). El que actualment és un absis quadrat, en un principi fou un absis romànic modificat segurament a finals del segle XVII o principis del segle XVIII. Mateixa època en què també es va fer el retaule de l'església (1709). L'accés al temple és a través d'un porxo situat davant la paret de migjorn, es passa sota una arcada amb arc de mig punt decorada amb un fris de dents de serra, actualment (2017) restaurada. Mitjançant alguns graons s'arriba a la porta de l'església, també amb un arc de mig punt. A la façana davantera també podem trobar dues finestres (ja esmentades) de doble esqueixada i arc de mig punt que aporten llum al interior. Segons investigacions arqueològiques la porta original era més alta que l'actual. Va ser demostrat per l'arc visible des del interior situat sobre l'entrada. En alguna època l'entrada fou situada als peus de la nau, però actualment està situada al lloc original. La coberta és com a la majoria de capelles d'Andorra, a dues vessants amb un enllatat de fusta sobre les bigues del mateix material i lloses al exterior. A l'interior una volta de canó cobreix el temple. S'ignora si originàriament aquesta fou la solució adoptada, tot i que sembla segur que, quan va ser construïda la volta actual, les parets laterals de la nau foren sobreaixecades per a poder suportar la coberta exterior, i que l'altar lateral tenia una coberta independent i llum directa de l'exterior (l'últim apunt confirmat per l'existència d'una finestra). Al costat del absis (a la paret de tramuntana) s'obre una porta estreta, amb un arc de mig punt que permet accedir al campanar. El campanar és sens dubte la part més característica de l'obra. De planta quadrada, té tres pisos de finestres, els dos primers amb germinades i el tercer també amb geminades però dobles, les úniques d'Andorra. Les del segon pis són les més altes. Els mainells són una senzilla pedra dreta que en suporta una altra (més o menys trapezoïdal) que serveix de suport als arcs. A la primera planta la decoració és absent. A la segona hi ha el característica cos refós, acabat en la seva part superior amb quatre arquets cecs, fets amb tosca (com els arcs) cosa que crea a cada costat, vora les cantonades, una pseudo-lesena. A la tercera planta, entre les dues finestres germinades hi ha un petit muret o pilar que forma una lesena i dos cossos refosos acabats amb tres arquets cadascun. En aquesta planta també hi ha, completant la decoració els arcs de les finestres remarcats amb un sobrearc una mica més sortit. Sota el primer pis de finestres germinades hi ha, a la paret de migjorn, una finestra mig tapiada, actualment nomes visible des de sota el llosat de la nau, senzilla, amb un arc de mig punt a l'exterior i llinda de fusta des del centre del mur cap a l'interior. Per la seva situació sembla que en l'obra original devia anar situada just sobre el llosat de la nau. La coberta de lloses comença immediatament damunt el darrer pis de finestres, i el sistema utilitzat és el mateix que en altres campanars andorrans. L'aparell és força irregular; les pedres han estat, però, triades i formen unes filades més o menys ben fetes, tant a la nau com al campanar. L'argamassa és un morter de calç. Per reforçar les parets del campanar, sota cada pis de finestres, a la part inferior han estat col·locades unes bigues de fusta, que formen un quadrat que lliga tot el conjunt. Les característiques tipològiques i constructives de l'església de Sant Climent de Pal són molt similars a les de la major part d'esglésies andorranes i, com elles, cal situar-ne la cronologia a cavall dels segles XI i XII.