El conjunt episcopal emporità és d’època tardo antiga del segle VI. Es calcula que la basílica devia tenir una amplada d’entre 13 i 14
metres i una longitud superior als 20. La basílica i el baptisteri eren a
la part est d’una plaça, a recer d’altres edificacions que els experts
suposen que completaven el complex, com ara el palau del bisbe, i que
encara no han estat localitzades. Durant les excavacions també s’han
trobat unes quantes tombes i un conjunt de 182 monedes de bronze dels
segles IV i V dC.
De moment s’hi identifiquen diversos edificis, entre els quals el
baptisteri, de planta quadrada i amb la piscina baptismal al mig, i la
basílica, una construcció imponent de tres naus, al nord. Pel que es
desprèn de l’excavació, l’absis era a llevant i tenia l’altar alçat
damunt un antic pedestal d’escultura que presenta una inscripció
provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio
Cornelio Saturnino, magistrat d’Emporiae al segle II dC. A banda i banda
de l’altar, hi havia dos sarcòfags de pedra, un dels quals amb un forat
per veure les relíquies d’un personatge anomenat Secundus. Davant de
l’altar hi havia també un presbiteri i, a un nivell inferior, la zona
del cor reservada als membres del clergat. A l’entorn d’aquesta zona
privilegiada, amb el temps s’hi van disposar altres enterraments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada