LA NATIVITAT DE DURRO

 És un temple de notables proporcions, compost per una única nau, llarga i estreta, que havia estat capçada, vers llevant, per un absis semicircular avui desarticulat i substituït per un cos d'edifici de pla trapezial que fa les funcions de sagristia. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals, que es recolzen sobre uns ressaltats encastats els murs perimetrals. A l'angle nord-est es dreça un campanar de torre modificat posteriorment, que no segueix la proporció esvelta dels campanars de la vall. L'estructura de l'església es complica amb la incorporació d'un porxo, construït més tard, sostingut amb arcades, estès al llarg del mur meridional, on a l'extrem de llevant es lliurarà al braç sud d'un transsepte que ocupa l'àmbit de l'últim arc del porxo. La base del campanar forma el braç nord del transsepte, on ha desaparegut l'absis, del qual queda l'arc d'obertura al mur de llevant del campanar. Tot el conjunt, llevat del campanar, que té una coberta piramidal, és abrigat amb una teulada de doble pendent, recoberta amb llicorelles que abraça també el porxo. El temple és il·luminat pràcticament per dos finestres al mur de ponent, de doble esqueixada i arc de mig punt. La porta s'obre al mur sud, dins el porxo i és feta amb un arc de mig punt, ressaltat per dures arquivoltes que arrenquen de sengles columnes laterals. Al mur nord, prop de l'angle nord-est, hi ha una altra porta, llisa, sense decoració. La nuesa dels paraments de la nau, accentuada per la uniformitat de l'aparell, només és trencada per uns ressalts angulars i per una cornisa estesa al llarg dels murs laterals, parcialment decorada amb un escacat, que és sostinguda per arquacions cegues sobre mènsules. L'aparell, fet amb carreuons de mides mitjanes molt ben treballats, segueix l'habitual disposició de filades horitzontals, en aquest cas perfectament ordenades. La sagristia, pel que sembla, fou bastida, si més no en part, amb els carreus de l'absis prèviament enderrocat, entre els quals n'hi ha uns que destaquen perquè tenen elements esculpits, especialment un arquet amb un petit cap perfectament definit. Coronant el mur de ponent resten uns brancals d'una probable espadanya, avui desballestada. 

 

 

 El campanar, erigit a l'inici del mur nord, prop de la capçalera, és constituït per una torre de planta quadrada, originada a partir d'una socolada llisa sobre la qual se sobreposen cinc pisos tot i que el darrer, que acaba amb una coberta piramidal de pissarra, ha estat escapçat per la meitat. La separació entre els pisos, seguint els esquemes decoratius de les esglésies de la vall de Boí, és determinada per arcuacions cegues desenrotllades sota frisos de dents de serra. Dissortadament aquest campanar va sofrir, a més de l'escapçament, un seguit de transformacions que van comportar l'aparedament del finestrals del primer pis i del segon (avui oberts, després de la restauració de què ha estat objecte) i la substitució dels finestrals romànics geminats per uns altres d'ogivals al tercer pis i al quart. Així mateix, l'accés primitiu, que comunicava amb la nau, fou obturat per un mur, on s'obrí un porta. Una de les particularitats d'aquest campanar és que té ornamentació llombarda (dents de serra i arcuacions cegues) també a l'interior.

 

 

 

 

La portada d'accés a l'església de Durro que, com ja s'ha esmentat, és oberta sota un porxo, presenta una decoració escultòrica força senzilla, però correcta. Per sobre del dos arcs en gradació amb arquivoltes sostingudes per columnes amb capitells, hi ha un arc que deriva del guardapols, tot i que la seva funció és únicament ornamental; una sanefa escacada cobreix tota la superfície. El mateix motiu ocupa tota la línia inferior de la cornisa d'aquesta mateixa façana, sota l'embigat que cobreix el porxo. Per sobre de l'arc derivat del guardapols, just sobre la línia a la clau de l'arc de la porta, hi ha un crismó treballat en baix relleu força interessant. La imatge del crismó, monograma de Crist és formada per caràcters X i P, que són les dues primeres lletres gregues del nom de Crist; i les lletres A (alfa) i w (omega), com a principi i fi de totes les coses que representen la figura de Crist. Els quatre caràcters en combinació són inscrits en un cercle. Aquest, és alhora, inscrit en un quadrat, els espais lliures del qual són ocupats per quatre figures. Dos ocells afrontats ocupen els carcanyols superiors, tot recordant compositivament el tema iconogràfic d'origen paleocristià dels paons bevent de la font de la vida. Els carcanyols inferiors són ocupats per dos animals, un bou i potser un lleó, que podrien simbolitzar dos dels quatre evangelistes. La resta dels espais lliures (franges verticals del quadrat entre els animals superiors i els inferiors) és ornada per elements florals o vegetals que es tornen a repetir en els capitells de la portada. 

L'interior. Durant el període gòtic es va afegir un espai format dues capelles amb voltes d'ogiva, una decorada amb l'altar del Roser (segle XVII) i l'altra amb el del Sant Crist (segle XVIII). Al mur sud es conserva una arcada a sota de la qual hi ha l'altar de Sant Antoni (segle XVIII). A la capella amb coberta de cúpula, hi trobem l'altar de Sant Joan (segle XVIII). L'altar major (segle XIX) és presidit per les imatges de la Mare de Déu, Josep  de Natzaret i sant Joaquim. Al cor es conserva un banc fet de diferents peces, dos dels plafons mostren treball de calats medievals que es relacionen amb el banc de Sant Climent de Taüll. Durant les tasques de restauració de 2000 a 2003 es va recuperar una talla de fusta amb restes de policromia del Nicodem que formava part del Davallament, es pot veure al cor de l'església.