MONESTIR DE SANT DANIEL

 

L'església del monestir de Sant Daniel correspon bàsicament a l'edifici del segle xii, recentment restaurat, i resta incorporada al conjunt d'edificis monàstics, molt renovats els segles XVIII-XIX. És de planta de creu grega, com la de Sant Pere de les Puelles. La nau central és coberta de volta de canó, separant-la del creuer uns arcs recolzats sobre pilastres. Les impostes amb decoració geomètrica d'aquestes darreres constitueixen un dels escassos elements ornamentals presents al temple. Sobre el transsepte s'aixeca el cimbori sobre trompes que, exteriorment, és un campanar octogonal decorat amb arcuacions, bandes llombardes i finestres geminades. A l'interior presenta una particularitat poc freqüent, als murs del creuer, sota el cimbori, hi ha un fris d'arcuacions llombardes amb molt relleu. L'absis i el presbiteri van ser renovats al segle xvii. El braç sud va ser reformat en època gòtica, suprimint l'absidiola que encara es conserva al de l'altre costat amb decoració de tipus llombard. La porta fou substituïda al segle xv. A la façana es pot veure un finestral de doble esqueixada i un ull de bou al capcer emmarcats per la façana primitiva, amb un fris d'arcuacions, actualment integrada en l'ampliació posterior. Les construccions afegides als murs laterals han amagat el parament exterior original.

El sepulcre de Sant Daniel, és al costat esquerre del creuer de l'església. Es tracta d'un sepulcre molt senzill, amb només una caixa de 146cm.de llarg per 34cm d'ampla i 42 d'alt. La tapa amida 154cm. de llarg, 40cm d'ample i 30 d'alt. Al damunt d' ella s'hi troba la imatge jacent de Sant Daniel decantada vers l'espectador. Vesteix túnica llarga fins als peus i un mantell en forma de casulla. Sosté amb les mans, creuades una damunt l'altra, un bastó de caminant. El seu cap descansa sobre un coixí, mentre els peus ho fan en una roca. El frontal de la caixa està dividit en sis espais, a cadascun dels quals s'hi representa una escena de la vida del sant. Aquestes tenen lloc sota arcades trilobulades coronades amb decoració vegetal. Una viva policromia s'emprà tan a la imatge jacent com a les escenes hagiogràfiques, encara que és a les darreres on s'aprecia millor. El conjunt és proper a les formes practicades per l'escultura gòtica catalana de meitat segle xv d'un accentuat idealisme però amb una creixent atenció als problemes en la representació de la figura humana. La iconografia no presenta novetats respecte a la majora de sepulcres monumentals realitzats durant l'època gòtica.