Edifici de la segona meitat del segle XI (segurament reformada al s. XII - XIII), de tres naus capçades a l'est amb tres absis semicirculars. La nau principal està coberta amb volta de canó seguida, i les laterals amb quart de volta. S'aprecia una diferència clara entre el tipus de parament de l'absis i la nau central, obrat amb carreus ben escairats de dimensions considerables, respecte de les laterals, més irregular. A banda, destaca el parament exterior de l'absis septentrional, on és visible el reaprofitament de diversos elements d'època clàssica i paleocristiana com llambordes, bipedals i tegulae, que demostren l'antiguitat de l'ocupació del lloc i tal vegada l'existència d'una vil.la romana. L'entrada principal, a la façana de ponent, és una porta de dos arcs de mig punt en gradació, i una llinda llisa amb l'única decoració de 3 creus gregues inscrites en un cercle. La morfologia actual de l'edifici va poder ser alterada per les possibles reparacions a resultes de la forta crescuda de la Muga l'any 1421, o per la profanació de l'interior del temple pels soldats francesos el 1661. L'aspecte original romànic també es veu condicionat per les nombroses modificacions dutes a terme en època moderna. Destaquen la construcció d'un cor i la sagristia (s. XVI-XVII), i el campanar de torre, octogonal, amb un pis superior sobrealçat (s. xviii-xix). Segurament aquest campanar va substituir una espadanya d'origen medieval, i potser un campanar quadrangular de menors dimensions, com es pot apreciar al basament. En l'interior es conserven diversos elements petris d'interès. En l'absidiola nord, una pica baptismal semicircular (102 x 135 x 57 cm), tallada en un sol bloc de pedra calcària i decorada per l'exterior de la meitat inferior amb un fris d'arcuacions cegues sostingudes per fusts i capitells llisos. Per la topologia es podria pensar en una datació dins el segle xii. Sobre un altar de la nau de l'epístola hi ha el sepulcre del cavaller Guillem Bascaró, manat fer per la seva esposa Dolça l'any 1375. Es tracta d'una ossera rectangular amb tapa trapezoïdal, tallada en pedra calcària. Al frontis s'hi pot llegir la inscripció funerària, flanquejada per dos escuts del llinatge inserits en dues cartel·les lobulades. Els Bascaró eren una família que al segle XIV residien a Pedret. S'ignora la ubicació original de la peça, que l'any 1910. es trobava emparedada a la sagristia.
Pintures murals. En l'absis central es pot apreciar un espectacular conjunt de pintura mural d'època romànica, ordenat en tres registres decoratius i datable dins segle xiii. En la petxina absidal hi ha representada la Majestas Domini dins una màndorla, flanquejat pels símbols del tetramorf dels quatre evangelistes i dos querubins als extrems, segons la iconografia deriva del llibre de l'Apocalipsi i les visions d'Isaïes i Ezequiel. Al registre central, on es concentren la majoria de continguts, s'hi representen les escenes de l'arribada de Jesús a Jerrusalem el lavatori dels peus a Sant Pere (a l'esqueixada interior de la finestra central) i l'últim sopar. El registre inferior es divideix en una franja amb decoracions vegetals i geomètriques que sorgeixen de dins uns calzes, i una altra a la base amb simulació de cortinatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada