SANT PERE DE NAVATA

 

L'edifici actual no és el primer, doncs, sinó que és romànic, dels segles XII-XIII. És un temple d'una sola nau,de planta rectangular, amb volta lleugerament apuntada, orientada a sol ixent, absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. El mur de migdia té tres finestres de mig punt, que il·luminen l'interior. La porta d'accés, a ponent, és allindanada, amb timpà semicircular i cinc arquivoltes d'arc de mig punt decorades i amb motllura guardapols exterior. Les quatre columnes situades a banda i banda de la porta tenen també decoració, les dues immediates a l'entrada són de tipus salomònic i als capitells hi ha relleus amb temes vegetals i animals. Al timpà hi ha esculpit l'"Agnus Dei". La porta d'accés conserva l'antiga ferramenta romànica. A la part central de la façana hi ha una obertura d'arc de mig punt, i a la part superior, un petit campanar de cadireta d'un sol arc, afegit posteriorment. L'absis té una finestra d'arc de mig punt, i al parament lateral de migdia hi ha tres finestres, també d'arc de mig punt.  Al mur esquerre podem trobar tres arcs de mig punt tapiats. Això sembla indicar la presencia d'una altra nau més antiga que va desaparèixer o bé un projecte de construir-ne una altra i que no es va materialitzar. Al paviment hi ha una inscripció funerària del 1629 dedicada a Pere Puig últim rector de Navata abans que es construís l'església nova. Al mur del presbiteri hi ha vestigis de pintures murals romàniques, encara es poden veure restes de pintures murals. Malgrat el seu mal estat de conservació, es poden veure les restes d'un pantocràtor i altres escenes evangèliques, probablement del segle xii i del mateix cicle que les d'Osormor. En procedeix la imatge de la Mare de Déu de Navata, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, feta d'alabastre de Beuda, gòtica, policromada; Maria, lleugerament inclinada, dempeus, sosté l'Infant amb la mà esquerra, amb un estil que fa pensar que fou esculpida a la primera meitat del segle xiv.

L'ús de Sant Pere de Navata fou cedit temporalment a una comunitat cristiana ortodoxa russa, que hi celebra la divina litúrgia els diumenges al matí, presidida per un sacerdot ortodox català, amb uns cants litúrgics bizantins de gran qualitat.