Es tracta d'una de les esglésies més singulars del Principat, en primer lloc per ser una de les més antigues, ja que les evidències arqueològiques van situar la seva construcció en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX, per tant es tracta d'un edifici inicialment preromànic, que va modificant-se al llarg dels temps, fins a adquirir l'aspecte actual, i en segon lloc, pel seu característic campanar de base circular. L'estructura del temple presenta una única nau de planta rectangular de considerables dimensions si la comparem amb altres edificis més o menys coetanis que hi han a les valls d'Andorra, rematada a l'est per un absis rectangular cobert en volta de canó, portada i pòrtic en el mur sud de la nau. Sembla que la nau i el presbiteri de l'església foren construïts en el moment de fundació de l'edifici, i la comunicació entre aquestes dues parts del temple es realitza a través d'un arc de mig punt ultrapassat. L'edifici patí unes importants modificacions al segle xii, en l'àmbit arquitectònic s'hi afegí el campanar de planta circular i 17,67 metres d'alçària, posseïx quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic, i també se'n modifica la portalada del temple, es desconeix com devia ser la porta original, però actualment s'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre la clau de l'arc. La coberta de la nau és realitzada amb armadura de fusta i les teulades són de pissarra. El pòrtic per la seva part, és l'element arquitectònic construït més recentment, sembla que podria haver estat fet cap al segle XVIII.
Pintures. (exposades a l'Espai Columba)
Excel·lent decoració mural de l’art romànic més genuí. En el moment de l’execució d’aquestes pintures al Bisbat d'Urgell i a tot Catalunya hi havia una llarga tradició de decoracions pictòriques a les esglésies. Les obres conservades mostren que immediatament darrere de l’altar, a l'absis principal, no es van pintar programes narratius, sinó preferentment visions de Déu, trobem sobretot la Maiestas Domini, els apòstols i Maria, elecció molt freqüent a la regió pirenaica, però a l’església de Santa Coloma en divergeix de la distribució habitual. La capçalera és rectangular, la figura majestuosa de Crist estava a la part esquerra, o a la part nord de la volta, i no a la central. Iconogràficament la composició es relaciona en essència amb l’Apocalipsi i amb la Pentecosta.
A la pintura mural de la capçalera són clarament visibles els elements iconogràfics que es relacionen amb la visió del final dels temps l’Apocalipsi (AP 4,2-3). La representació majestàtica de Crist (Maiestas Domini) envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf). Al costat del cap de Crist es troben la primera lletra de l’alfabet grec i l’última: L’alfa (Α) i l’omega (ϖ) en simbologia amb el principi i la fi. Els éssers alats, als costats exteriors, estan identificats amb inscripcions. A dalt a l’esquerra, l’àngel de Mateu amb les lletres SCS que significa Sanctus i, menys visibles per sota les ales, MA[T]E[V]S [E]VG. Prop de la no tan ben conservada àguila de Joan, a l’altre costat, hi ha la inscripció de SCS IOANES EVG. A sota de l’àguila hi ha el lleó de Marc: MA[RC]VS [E]VG, que sosté com els altres símbols dels evangelistes, el Llibre de l’evangeli. El cercle es tanca amb el toro de Lluc, amb la inscripció Sanctus LVCA Evangelista. Els símbols dels quatre evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan, els llibres dels quals formen l’inici del Nou Testament i que donen testimoni de la vida i de la missió de Jesucrist a la terra, no es refereixen exclusivament a l’Apocalipsi. A les imatges pictòriques de l’edat mitjana tenia un significat ampliat. A la capçalera, el fet de situar la imatge de la Maiestas al costat de l’Evangeli posa en evidència que l’aparició de Crist no només es refereix al sentit estricte de l’Apocalipsi, sinó també a l’Evangeli que parteix de Crist cap al món. Crist presenta el llibre obert i eleva la mà dreta en un gest de benedicció, amb el qual s’expressa el testimoni i la majestat del Senyor. A més, s'hi pot constatar que s’adreça als apòstols, que són els testimonis immediats de la seva missió a la terra, un senyal de la relació deixeble – mestre, alhora que tenen la missió de difondre l’evangeli. El programa iconogràfic de l’església de Santa Coloma simbolitza l’esperança del retorn de crist. Per tant, la pintura romànica tenia fonamentalment una funció docent i adoctrinadora.
L'interior del temple conserva també una representació en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle xiii. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra. També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle XVIII) i les restes d'un sarcòfag.
PINTURES ORIGINALS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada