VIDEOMAPATGE DELS FRESCOS DE SANTA COLOMA (ANDORRA)

Periple de les pintures.
El 1932 aquestes pintures al fresc van ser arrancades del seu emplaçament original per l'estrattista i restaurador Arturo Cividini, a instàncies de l'antiquari i comprador Josep Bardolet. Foren traslladades a la Casa Amatller de Barcelona, on Cividini les traspassà a un nou suport. El gruix d'aquestes pintures van ser venudes al baró Jean Germain Léon Cassel, d'origen jueu, a qui el govern nazi li requisà la seva col·lecció, que passà a formar part del fons artístic del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial, les pintures de Santa Coloma propietat del baró Cassel es van dipositar a Munich i, posteriorment, a Berlín, on van ser restaurades a partir del 1989. El 2007 foren adquirides pel Govern d'Andorra per 4 milions d'euros i actualment s'exhibeixen a l'Espai Columba, davant de la mateixa església. Pel que fa als altres dos fragments que no van ser venuts al baró Cassel i que representen Sant Silvestre i Sant Gregori, foren traslladats des de la Casa Amatller de Barcelona a Madrid, adquirits per l'antiquari Apolinar Sánchez, que els vengué probablement el mateix 1933 a Arthur Byne. Aquest els diposità el març del 1934 a la Brummer Gallery de Nova York. El fragment de Sant Silvestre hi romangué fins al 1941, en què va ser adquirit per l'Amherst College de Massachusetts, on actualment s'hi exhibeix. L'altre fragment, representant Sant Gregori fou subhastat a la Parke-Bernet de Nova York el juny del 1942 i va ser adjudicat al baró Cassel. Després de la seva mort, la seva vídua el dugué el 1955 a subhasta a l'Hotel Drouot de París, sense que se sàpiga qui el va comprar. Actualment, se'n desconeix la seva ubicació.

L'autoria.

A l'hora de parlar de l'autoria de les pintures tradicionalment atribuïdes al "mestre de Santa Coloma", cal matisar que, si bé pertanyen a un mateix cercle artístic de pintors itinerants, no són obra d'una mateixa mà. Com a bona part dels murals romànics del Pirineu, són obra de tallers nòmades de pintors que es desplaçaven periòdicament d'un lloc a un altre, fet que explicaria les característiques comunes i els paral·lelismes estilítics i iconogràfics evidents que hi ha entre tot un seguit d'obres. Hi ha dos conjunts absidals d'origen andorrà, el de Sant Romà de les Bopns i el de Sant Miquel d'Engolasters, que actualment es conserven al MNAC i que daten de la dècada dels anys seixanta del segle xii, presenten trets estilístics que els relacionen amb l'autor de les pintures de Santa Coloma d'Andorra. La seva iconografia es caracteritza per la presència dels temes més habituals: la Maiestas Domini amb el Tetramorf al quart d'esfera (si bé a Engolasters l'àngel de Mateu ha estat substituït per l'arcàngel Miquel lluitant amb el drac), i figures dels apòstols al mur semicilíndric.
Retornar les pintures al seu emplaçament original és una tasca actualment difícil i el videomapatge és la millor solució que trobà el govern andorrà per fer viure i veure in situ com lluïen els frescs originàriament. La tecnologia permet que les imatges projectades encaixin perfectament amb la forma quadrangular de l'absis i amb els fragments originals restants als murs de l'església acompanyats d'un joc de sons i llums que fa gaudir de sensacions els ciutadans i els transporta emocionalment al segle xii, quan es varen pintar.