SANT ESTEVE DE VILACOLUM

  L’actual església de Sant Esteve de Vilacolum, d’una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals, és el fruit d’una reedificació del segle XVIII. La data de 1791, a la llinda de la porta, a ponent, deu indicar l’acabament de l’obra. Les dues capelles laterals del costat de migdia foren construïdes aprofitant parts de l’església anterior que no s’acabaren d’enderrocar. Concretament, el mur meridional, que clou aquestes capelles, és el que presenta restes de l’edifici que precedí l’actual. En aquest mur hi ha elements que poden ésser considerats de diferents èpoques. Hi ha una porta, amb una part majoritària de l’obertura tapiada, de la qual es veuen restes de l’arc de mig punt que sembla suportat per muntants lleugerament avançats, fets amb carreus tallats. Els rastres d’arrebossats, l’aparedament i altres intervencions han malmès i amaguen diferents sectors de l’obertura, la qual cosa impedeix precisar amb certesa la tipologia i l’època probable d’aquesta porta. Caldria una neteja i una prospecció. En aquest mateix mur hi ha una finestra —tapiada— de doble biaix i arc de mig punt, de tipus romànic, emmarcada amb pedres ben tallades i allisades; també hi ha la làpida del segle XIII (1284), abans esmentada. A l’extrem occidental d’aquest sector de l’edifici es dreça un campanar de planta quadrada, amb parells d’arcades, que en part té com a base aquest llenç meridional. És d’època tardana, però probablement anterior al segle XVIII. El parament d’aquest mur meridional té encastades restes d’arrebossat. Tanmateix, a la meitat inferior i en un espai gran, hom hi pot veure l’aparell. És de pedres, en general voluminoses, només desbastades, que es disposen en opus spicatum, força matusser a causa de la irregularitat del material; el morter és molt visible a les juntes. Aquest aparell torna a aparèixer en un curt fragment de l’extrem de migdia del frontis, just vora la cantonada amb el llenç de migdia, la qual és de carreuada. L’aparell i, probablement la porta meridional són el que resta de la nau d’una església que potser caldria considerar del segle X per les característiques dels elements esmentats.  La finestra de doble biaix pot ésser un testimoni d’alguna refecció feta en aquest primitiu edifici als segles XII i XIII. D’aquesta mateixa època podria ésser una peça que es pot veure encastada en l’obra del segle XVIII: un possible timpà podria procedir, per les seves característiques, d’una portada també datable als segles XII i XIII.