SANTA MARIA DE LA CLUSA

 Santa Maria de la Clusa o també Sant Nazari. D'estil romànic o preromànic, és una església rectangular, de tres naus paral·leles cobertes amb cintres ultrapassades i comunicades per arcades. Cada nau és acabada per un absis semicircular, amb cobertura de quart d'esfera: més petits els de les naus laterals (absidioles), i més gran la de la nau central, on se situa el presbiteri, comunicats els tres per un estret passatge que recorda el d'algunes esglésies preromàniques de la zona. El temple presenta, exteriorment, una planta rectangular, sense que s’hi observi la capçalera diferenciada, ja que els tres absis han quedat encastats dins del recinte del castell, en un llenç planer que els unifica per fora, amagant els seus volums semicirculars i també les cantonades que devien existir entre les naus i la capçalera. L'entrada a l'edifici es fa per una porta oberta a la façana oest: d'estil gótic i feta en marbre de Ceret, que n'hauria substituït una d'anterior romànica al mateix indret. Per dessobre la porta d'entrada s'obre una fina finestra geminada amb un capitell esculpit amb motius geomètrics carolingis molt estilitzats, suportat per una columneta central. Del segle xiv, posterior a l'església, és el campanar d'espadanya que s'alça a la vertical de la porta: d'unes dimensions generoses, consta de dos nivells, amb dues obertures més petites per sobre de dues de més grans. L'edifici és rematat per una teulada a dues vessants. Davant de l'edifici es dreça una gran arcada, darrer record d'un antic porxo; contra el pilar nord d'aquest arc comença una escala exterior que s'eleva fins a la coberta i permet accedir a la teulada i al campanar. El mobiliari de l'església està enterament protegit. La part més important són possiblement les pintures murals de l'absis principal, considerades del segle xii, atribuïdes al mestre de Fenollar (autor de les pintures de Sant Martí de Fenollar, als afores de la veïna població de Morelläs i Les Illes), i que representen  un Crist en majestat envoltat de l'alfa i l'omega; l'arrebossat de l'església podria ser que hagués conservat amagades altres pintures romàniques. D'entre la resta del mobiliari es poden destacar una inscripció funerària epigràfica de l'any 1291, un calze del segle xvi, una creu-relicari del xviii i la base de l'altar, que té dues petites cavitats (loculi) per a guardar-hi relíquies.