CRIPTA DE SANT ANDREU D'ORISTÀ

  L’anomenada cripta d’Oristà, és una construcció romànica de planta rectangular, situada sota el nivell del terra de l’actual església. Per la situació en relació amb la resta de l’edifici, no sembla pas que aquesta construcció hagués estat creada per ésser una cripta, puix que no té cap relació ni amb l’absis ni amb el presbiteri, malgrat ara s’hi hagi convertit. Més aviat sembla que pot ésser una tribuna pertanyent a l’antiga església romànica precedent a l’actual. La construcció, després de la restauració feta recentment, és un recinte voltat de murs de diferents gruixos. La meitat d’aquest recinte, aproximadament, no té columnes que sostinguin el sostre, mentre que l’altra meitat en té dues fileres amb tres columnes aïllades a cada una, i una d’adossada a un mur situat a l’est del conjunt. També es poden entreveure dues columnes més, igualment adossades al mateix mur que les altres dues. Així doncs, el conjunt forma tres naus longitudinals per les dues rengleres de columnes centrals formant arcs de mig punt entre cada dos elements de sosteniment, i formant una volta creuada entre cada quatre elements de sosteniment. Tots els arcs són fets amb pedra tosca. De tots els elements visibles a l’anomenada cripta, tan sols una columna i una base de les centrals són originàries del temple romànic, i també ho són totes les que es troben adossades al mur que dona a llevant. Adossada al mur de tramuntana hi ha una escala, que avui no condueix enlloc, però que devia comunicar amb un nivell superior del conjunt romànic. Als murs de la cripta que no té columnes hi ha finestres de doble esqueixada, que foren afegides en l’última restauració. Aquesta restauració de la tribuna d’Oristà ha estat feta pensant excessivament en la recuperació d’un espai, en perjudici de la recuperació de l’autenticitat de l’element en si. El resultat dona així un conjunt molt confús. L’adscripció d’aquest espai a una cripta és força dubtós per la seva configuració, la qual recorda més una tribuna com les existents a la canònica de Santa Maria de Serrabona, o a l’església abacial de Cruas de Ardeche, o la que hi havia al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Dissortadament l’excessiva restauració i la manca d’exploracions arqueològiques sistemàtiques fan que no es pugui precisar gaire més sobre l’exacta natura i tipologia de l’anomenada “cripta” de Sant Andreu d’Oristà.