MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ

 

 L’edifici actual no és el que es va fundar el 905. Per les seves característiques, hom pensa que l’església pertany al segle XII, potser quan es va instituir la canònica. Originàriament l’església tindria una única nau encapçalada per un gran absis, amb creuer rematat per dos absis més. Aquell edifici va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que també van afectar altres dependències del monestir. Tant la façana com el campanar són obres posteriors, igual que l’absidiola del costat del campanar, que també es va perdre, possiblement pel terratrèmol. Ha estat restaurada durant el segle XX. L'església és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte. La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l'absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle xviii. La nau és coberta per una volta de punt d’ametlla feta amb lloses disposades a plec de llibre. L’absis és cobert per una volta de quart d’esfera, molt reformada al segle XV.  El campanar i diverses dependències monacals també foren renovades. Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual .el 1954 es van descobrir importants restes de decoració mural a l’interior de l’església, que ara s’han arrencat i es guarden en unes sales annexes de l’antic monestir. Són obra del segle XIV. Es conserven dos grans plafons, el primer amb escenes de la vida de Crist i el segon amb les corresponents a la vida de sant Agustí. Entre aquestes composicions es situava un gran Pantocràtor. Hi ha altres fragments menors: un amb un àngel de l’Anunciació, el segon molt deteriorat, amb un sant Jordi i el drac, i el tercer, de difícil identificació, amb dos personatges davant d’un altar sota l’escut dels Serra, potser relacionats amb la família dels donants, que no llueixen nimbe. En diversos espais dels murals es veuen escuts de la família Serra. Cal tenir el compte que un tal Ponç sa Serra fou prior del monestir  entre el 1348 i 1372, el que fa pensar que la realització de l’obra tingués alguna relació amb ell. A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.El claustre es de planta irregular amb un total de 18 arcs, distribuïts en dues façanes de 4 arcs cada una i dues de 5 arcs cada una. Alguns expliquen la irregular planta del claustre per adaptar-lo a la gran roca que serveix de fonament, el que no sembla probable ja que la roca es més gran que el claustre i permetria una planta regular. Potser el que va passar es que es varen construir primer les dues cares de quatre arcs, una paral·lela al eix de l’església i l’altre sensiblement perpendicular. Llavors van pensar en fer el claustre una mica més gran, però ja tenien fetes les dues cantonades extremes. Amb els escassos mitjans dels que disposaven no volien desfer la feina feta de les cantonades, per el que amb un cordill de llargada cinc arcs varen marcar el nou vèrtex que faltava i procediren a la construcció de les dues ales de cinc arcs, amb el resultat que es coneix. No està documentada la seva construcció però tot fa pensar que sigui de la mateixa època que l’església actual (segle XII). Té una gran varietat d’elements decoratius, força interessants, tant en els mateixos capitells com en els respectius àbacs. Té un total de 22 peces distribuïdes en les quatre galeries, dels quals s’han perdut dos capitells. Al claustre es conserven dos sepulcres gòtics, el primer pertanyent al canonge Bernat de Merlès, possiblement del segle XIII. El segon pertany al canonge Ramon de Casovers, mort el 1395. De les dependències monacals, encerclades per un mur de 3 m d'alçada, queden pocs vestigis.  Pel que fa al mobiliari litúrgic i altres elements decoratius, cal destacar la valuosa ferramenta de la porta principal, molt ben conservada. A la capella lateral, on hi havia l’absidiola perduda, es conserva una mostra de peces d’orfebreria i objectes litúrgics. Al Museu Episcopal de Vic es conserva l’altar de fusta pintada en època romànica amb tres plafons esplèndidament decorats, i també una creu d’altar pintada, de la mateixa època. Conserva al seu interior una pica baptismal del final del segle XII, que prové de l’església de Salcelles.